1. Amics i familiars: NO!
Durant uns dies la teva vida es veurà sacsejada per canvis. Canvis a millor, és clar, però la rutina i costums de casa teva esdevindran alterats. Desitjarem que el temps a realitzar els treballs sigui el menor possible, i amb un resultat el màxim de satisfactori. Per això la relació òptima en aquest cas és la de Client – Professional. Les dues parts sortiran guanyant.
Tot i això, si el teu cunyat es troba a l’atur, pobret, sempre li pots fer un favor i deixar que s’encarregui de fer-te la reforma del bany. Fa poc temps, un client ens va demanar que li “acabéssim” el bany. Es dóna el cas que el cunyat els hi havia començat la reforma i al cap de pocs dies el van contractar. Va dir que els hi acabaria els caps de setmana. Però al mes i mig van perdre la paciència.
No cal arriscar-se a perdre la bona estima d’un cunyat. Els favors i les reformes no són compatibles.
2. Grans superfícies: NO!
Ens referim a les grans superfícies o qualsevol gran magatzem d’empresa multinacional que digui que fan reformes. A priori, una gran marca dóna confiança, i els milers d’euros en publicitat fan que ens ho creiem. Però si analitzem amb detall, ens adonarem que no és, ni de bon tros, la millor opció per confiar una reforma a casa nostra. Anem a pams:
- Mai trobaràs els millors professionals treballant a grans superfícies cobrant un sou baix i amb contractes precaris. Si les teves expectatives són un resultat excel•lent de la teva reforma, no esperis que aquests treballadors te l’ofereixin.
- Atenció personalitzada si, però cada dia amb una persona diferent. El dia que tens un problema, necessites una persona que sàpiga tot, de principi a final de la teva reforma, i en aquests casos hauràs de parlar amb persones diferents, de diferents seccions, fins que amb sort et puguin atendre i solucionar el problema (això si el teu encarregat no es troba de vacances o té el dia lliure).
- A nivell més general, si decideixes gastar els teus diners en una empresa multinacional, el 50% d’aquests diners desapareixen de la teva comunitat, del teu municipi, del teu país. En canvi, si decideixes gastar els teus diners en una empresa de barri, el 100% dels diners es mantindrà a la comunitat, repercutint en millor benestar i economia per la societat.
3. Paleta Manolo: NO!
Amb tots els respectes als boníssims paletes que es diuen Manolo que conec, no és res personal. Amb Paleta Manolo, o Paleta Josep, el nom és el de menys, vull representar a aquells professionals que treballen al costat fosc, sense garanties ni lloc físic on anar a reclamar qualsevol cosa.
Una cosa és, dins de la llei de l’oferta i la demanda, la lluita de les empreses per oferir preus competitius. Però una altra de molt diferent és la competència deslleial.
Tot el que et puguis estalviar pagant de menys “contractant” a Paleta Manolo, el pots haver de pagar multiplicat per deu en múltiples circumstàncies. Per exemple, el risc de ser enxampat amb treballadors no assegurats; o en cas que Paleta Manolo no compleixi els acords inicials o no acabi la reforma, aniràs a denunciar a aquesta persona? No podràs fer-ho. Massa arriscat tot plegat.
4. “Casa de reformes”: Sí!
Tant si has de fer una petita reforma, com si has de fer una reforma integral de casa teva, la millor opció és anar als professionals de les reformes.
Evidentment, cases de reformes n’hi ha moltes, de millors i pitjors, i al meu entendre, la més adequada la trobem en els consells següents:
5. No massa lluny.
Fer reformes ha de ser el més fàcil, pràctic i còmode possible, per tant, seria millor escollir una empresa que pertanyés a la mateixa ciutat o rodalia, de cara a les visites necessàries per escollir els materials, o a les possibles reclamacions postvenda en cas que existís algun problema.
6. La primera impressió.
El cap de la casa de reformes és l’únic i màxim responsable de tot allò que tingui a veure amb la teva reforma. Serà el teu interlocutor des del principi fins al final en qualsevol tipus de dubte, aclariment, o reformulació del pressupost. Per tant, aquesta persona clau, ha de transmetre professionalitat, saber escoltar, tenir paciència, amabilitat al tracte, i ha de donar confiança. Gairebé estem descrivint al gendre perfecte!
7. Superprofessional o Superestètic?
Hi ha cases de reformes on la botiga és més semblant a un magatzem o ferreteria que a la típica casa de reformes. En aquests casos, és probable que el cap i els treballadors tinguin el seu punt fort en el treball. Feina ben feta i professional, poques vegades hi trobarem problemes en instal•lacions, però seran fluixos en innovació, en estil, en novetats o en organització i optimització.
Per un altre costat, hi ha cases de reformes on sembla que en entrar a la botiga, et traslladis a un món idíl•lic i meravellós, tan allunyat de la realitat com de la butxaca mitjana. Aquestes botigues tant xic, et faran un estudi, 
vint-i-un plànols, i una gran tasca de màrqueting de cara a vendre el millor producte (per a ells). A més, sol haver-hi molta distància entre els caps i els treballadors, moltes vegades els caps no tenen idea de com es fan les coses, només saben com vendre-les.
En la nostra opinió, ha d’haver-hi un equilibri entre professionalitat i estètica.
Tornant a la figura del cap, quants més coneixements tingui dels treballs millor, però la seva feina és organitzar l’equip de treball i la gestió que envolta la reforma, no treballar. I quant més informat de les novetats i les tendències estigui, millor, però sense perdre de vista la realitat del seu mercat més proper, de cara a oferir el millor producte pel seu client.
8. La recomanació sempre és un punt a favor.
La nostra experiència ens diu que un client satisfet val per mil campanyes de publicitat. Per tant, el màxim esforç de qualsevol casa de reformes ha de ser la satisfacció del client. Si un amic et recomana una casa de reformes concreta, és perquè l’experiència que ha tingut amb ells ha sigut bona. Això és molt important i ha de tenir el seu pes a l’hora d’escollir l’empresa que faci la teva reforma.
9. El preu no ho és tot.
Moltes vegades confonem un preu econòmic amb un bon preu. Sense dubte, hem de buscar sempre un bon preu.
Un preu econòmic, a diferència del bon preu, té per objectiu oferir un preu baix, una ganga, emfatitzant el fet de ser més econòmics que la competència, sense tenir en compte les necessitats reals del client i buscant la mínima qualitat dels materials. En canvi, un bon preu és aquell que tenint en compte les necessitats del client, proposant el millor projecte al client, ofereix un preu competitiu.
En aquest sentit, quan tenim dos pressupostos al davant, i la diferència de preu és gran, o no, el que cal observar és, per un costat els materials, el seu cost i la seva qualitat. I per un altre els treballs, els serveis, si les instal•lacions són noves o no, si hi ha clàusules poc clares, etc.
10. 50% a l’inici i 50% al final és mal negoci
Quan ens decidim a contractar una empresa per realitzar unes reformes a casa nostra, és imprescindible que la confiança no es trenqui en cap moment, tant la confiança del client vers la casa de reformes com a l’inrevés. Per això el mètode de pagament ha de ser clar i fàcil.
Per exemple, si una reforma té un cost de 10000€ i una durada estimada de 3 setmanes, lo ideal és fraccionar el preu en quatre pagaments, ja sigui 1000+3000+3000+3000 o 1000+3500+3500+2000. El primer de paga i senyal, el segon i tercer a meitat d’obra, i el quart al finalitzar. D’aquesta manera el client va pagant a mida que avancen les feines, tranquil i confiat de la paraula donada.
En canvi, si amb el mateix exemple de reforma de 10000€, s’acordés 5000 a l’inici i 5000 al final, el client pot veure’s intranquil al donar el 50% del cost sense ni tan sols haver començat els treballs. I per un altre costat, per la botiga no deu ser una situació massa recomanable haver acabat un treball i que el 50% del cost encara estigui en mans del client.
